un cuc-tren, un tren de cuc, un cuc maluc... un cucOt!

això de tenir fills m'ha donat l'excusa perfecta per passar-m'ho bé un cop l'any deixant anar la imaginació i fent disfresses, que espero que quan siguin grans no em recriminin...

fa dos anys vaig fer la marieta, l'any passat un cargol, i ja ho veureu, que enguany hem seguit amb fauna petita.

arribava Carnaval i a l'escola els van explicar un conte. Calia triar un personatge per decidir de què aniríem disfressats... El conte el van anar preparant amb les mestres, gràcies a les il·lustracions de la mare del Luigi, però la setmana del carnestoltes l'Ada Cusidó va anar a l'escola a explicar-lo, ja que  "Dins del cor" era un conte seu.

personatges i personatges, i per allà passava un tren... aix! quan les passions tiren, les triem, i per això l'Ot volia anar vestit de tren! Però després d'insistir en què un cuc era una mena de tren (en certa manera sí, no? ) vam convèncer l'Ot que es disfressaria de Cuc Maluc! i aquí el teniu, tot content amb la seva disfressa!!!


Us explico una mica el procés que vaig seguir per a fer la disfressa. Un cop decidit que aniria de cuc, vaig fer-me un dibuixet del què em voltava pel cap


I llavors vaig rumiar com hauria de ser el patró, i el vaig retallar i muntar per a veure l'efecte, si era més o menys com jo volia...




Acabada la feina en paper, a remenar la roba vella, i vaig trobar unes quantes samarretes de colors aprofitables (no per portar, però ja em servirien pel què volia fer)


Un cop triades les samarretes, ja podíem tallar les peces i posar fil a l'agulla!


Amb una altra samarreta vella (aquesta de mida Ot) vaig fer una armilla que era la base interior del cuc. Cosint la part acolorida a l'armilla interior, i farcint-ho amb floca, va acabar la part del cos. 

Pel cap, un casquet com si fos de natació, fet amb una altra samarreta de pijama, i uns ulls ben grossos i vistosos per acabar-ho d'arrodonir. 

Ah! i els peus, més retalls de samarreta per tapar les sabates. Encara no entenc perquè li va fer tanta gràcia a l'Ot això de tapar les sabates! no s'ho volia treure!!!

He de dir que la disfressa va triomfar, però per a mi, el triomf més gran va ser que l'Ot se la posés amb tanta il·lusió, i que encara ara que ja han passat uns dies em vagi demanant de posar-se-la alguna estoneta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada