Lisboa de ganxet

Avui no us parlaré de coses que hagi fet jo, sinó que us faré un petit resum del meu recent viatge amb Les Filomenes a Lisboa. Però no us parlaré pas de la gran rebuda de l'Anna i l'Umbelina, ni del fantàstic passeig literari amb el Tià, ni dels deliciosos pastissets de Belém, ni de les autèntiques nits de fados, ni de la bonica festa lisboeta de l'11 de setembre, ni del concert que hi vam anar fer, sinó de petits racons ganxetaires que vam anar descobrint per una ciutat on només la seva llum ja captiva a tothom qui hi arriba. 

Per començar, un popurri de detalls: les torretes de ganxet de les herbes aromàtiques del xiringuito Clara Clara del Jardim Boto Machado, la cortina de botons d'una botiga que ens vam trobar a una de les múltiples passejades d'un mirador a un altre ( i és que una ciutat tan bonica, ha de tenir tants miradors com té per poder-la assaborir des de tot arreu!), i una reixa completament folrada de ganxet, amb diferents punts i colors, que estava a la Travessa das Freiras, just al costat del nostre allotjament (casualitats de la vida!)


Aquí he ajuntat de manera temàtica les dues senyals de trànsit, un prohibit aparcar de la cantonada de Travessa das Freiras amb Campo de Santa Clara, i un senyal de pas de vianants d'una de les baixades d'un dels miradors (no vaig apuntar quin!!!).


Alguns tapets del Cafè Tati, l'encantador cafè de la Rua da Ribera Nova número trenta-sis. És on vam fer el concert de les Filomenes, un lloc tranquil on passar un vespre ben agradable!


I aquí la joia de la corona: com que no sé si s'entén el muntatge de fotos, us ho explico: la primera fotografia és per a fer-se una idea del conjunt. La porta de la casa tota plena de torretes de ganxet amb plantes, l'aparell d'aire acondicionat també tot decorat, i alguns testos del terra també de ganxet gros o pintats i després decorats amb "puntilles".




La casa és al Campo de Santa Clara, número 151, i fa cantonada amb la Travessa das Freiras, és a dir, la senyal de prohibit aparcar i la reixa del carrer eren a la mateixa cantonada que aquesta casa.  Diria que això no surt a les guies turístiques, però és un dels racons més barroco-ganxetils que he vist mai! (aprofiteu per anar-ho a veure un dimarts o dissabte, i així us trobareu el mercadet de vell "A Feira da Labra")

Doncs ja ho veieu, una altra manera de passejar per Lisboa!!!

2 comentaris:

  1. Cada dia m'agrada més Portugal, fa dos ans vaig anar a oporto i em vaig enamorar de les seves botiguetes de sabons i artesania.. Ara m'has animat a fer un cap de setmana a Lisboa (i de pas tornar a menjar els pastisset de belém)

    ResponElimina
  2. Vés-hi!!! Lisboa és preciós! i els pastissets de Belém... mmmM! :P

    ResponElimina